Cases rurals Almacelles

Almacelles és un municipi agrícola i ramader. La història de la geografia i del poble van fer un gir important amb l'arribada de l'aigua al municipi, a través del Canal de Catalunya i Aragó l'any 1910. 

La primera zona habitada d'Almacelles va ser el Tossal del Vilot i molt probablement ho fou pels romans, ja que es va descobrir el traçat d'una calçada romana que unia Lleida amb Osca, passant per l'actual Almacelles. També, fou una zona habitada a l'època andalusina i que Ermengol VI d'Urgell va ser l'encarregat de reconquerir-la. 

Durant la Guerra dels Segadors, Almacelles va quedar abandonada i les terres van ser utilitzades com a camps de batalla fins que l'any 1773 un ciutadà de Barcelona, Melcior de Guàrdia, fou escollit per aquesta tasca. Melcior es va comprometre a edificar l'església, un molí, un pou i 40 cases en un termmini de 6 anys. Fou aleshores que el poble es va organitzar segons un model de retícula ortogonal, força abans que Ildefons Cerdà planifiqués l'Eixample barceloní i que el baró Haussmann ho imaginés a la ciutat de Paris.

Si passes per Almacelles i t'adones que la localitat manté la pràctica totalitat dels seus carrers en una perfecta harmonia rectilínia, no dubtis de visitar el MAU (Museu d'Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal), ubicat en un preciós edifici noucentista. 

El centre històric d'Almacelles no té desperdici i fou declarat l'any 2009 bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. A la plaça de la vila, es troba l'església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè del s.XVIII. I mentre al carrer Major, hi ha les restes del Palau dels Barons d'Esponellà al carrer de la Mercè, destaquen diverses construccions de la primera etapa de la ciutat. L'Almacelles antiga cal anar a buscar-la al Tossal del Vilot, el primer indret en ser ocupat de l'actual localitat. 

Per fer-se una idea del que hem comentat abans sobre el disseny de la ciutat en retícula ortogonal i agafar una referència de les seves dimensions, et recomanem un passeig per Rambla d'Almacelles, amb una longitud d'1,3 kilòmetres de llargada i 30 metres d'ample. És un passeig amb vistes a edificis notables, fonts, escultures i meravelloses terrasses on seure a prendre alguna cosa.

Almacelles està plena de murals que decoren les cases i carrers, la major part de l'artista Oriol Arumí, i d'exemples de que la ciutat reinvindica els seus personatges, com es veu en la placeta Teresa Rodrigo i Anoro, una investigadora de física de partícules nascuda a Almacelles. 

Continuant amb la grandesa d'Almacelles, el Parc Europa regala al turista un espai públic a l'aire lliure de 2 hectàrees i mitja i un llac de 60 metres d'ample per on passejar-s'hi. És un espai escultòric internacional, un museu a l'aire lliure.

L'any 2003 Almacelles va inaugurar el Parc de l'Aigua, un dels indrets verds de la ciutat en una superfície de 2000m2 amb escultures d'acer laminat ("Arbres vermells") i dos petits estanys d'aigua en forma de mitja lluna.

I, per últim, si tens ganes d'aventura, Almacelles disposa d'un circuit de motocross (La Mina) i un camp de tir a La Saira, dins del mateix municipi.