Cases rurals Benavent de Segrià

Aquesta localitat la va reconquerir Ramon Berenguer IV i els seus terrenys van passar a les mans del comte Arnau Mir de Pallars Jussà, qui va repartir predis entre els seus cavallers. Fou Guillem de Benavent l'encarregat de poblar l'actual territori. 

Alendir, el despoblat i antic terme del municipi de Benavent de Segrià, va quedar en aquesta situació durant la Guerra dels Segadors i correspon al lloc de l'antic castell islàmic d'Alendir, repoblat pel mateix Guillem de Benavent, que donà origen al poble de Benavent.

Al poble de Benavent de Segrià destaca l'església neoclàssica de Sant Joan Baptista, construida durant els segles XVIII i XIX, la qual presenta una imponent torre de campanar de forma octogonal i un portal d'estil barroc.

També, si passeges pel carrer de les Escoles, podràs contemplar una morera centenària, que forma part de la ruta turística del Segrià d'arbres centenaris. 

A Benavent de Segrià es conserven en força bon estat els Trullets, uns antics dipòsits de vi i oli excavats a la roca. És molt interessant de veure, ja que es pot apreciar la connexió entre alguns dels depòsits i algun d'ells conserva part de l'enrajolat. Aquestes restes formen part de l'inventari del patrimoni català i per arribar-hi, es pot fer seguint el camí de la bassa fins que després de la bassa, els trullets apareixen a banda i banda del camí.

Una altra excursió des del poble es la que va a veure les restes, molt deteriorares, dels monuments que van donar origen al poble: la torre Grallera i el castell d'Alendir. 

Benavent viu la seva festa major l'últim cap de setmana d'agost, però també celebra la festa major d'hivern, per Sant Valeri, el darrer cap de setmana de gener.

Durant la festa major d'hivern, la localitat ofereix jocs per la mainada, campionats eportius i moltes més activitats, però de les quals la que no et pots perdre és la processó  dels pans beneïts abans de la missa major i en honor als patrons del poble. En aquesta cerimònia, les dones solteres de Benavent de Segrià porten els pans al cap en safates mentre estan acompanyades d'una dona casada.