Cases rurals Segarra

Podríem pensar que després de l'ocupació sarraïna, el nom Segarra fos d'orígen àrab, com passa a la gran majoria de pobles de la procíncia de Lleida. Però el cert és que Segarra té un origen íber, ja que prové de la ciutat íbera de Sikarra, localitzada al terme municipal de Prats de Rei.
Aquesta comarca es troba ubicada  en un  altiplà de la Depressió Central. El seu territori, lleugerament ondulat, és ideal pel cultiu de secà, especialment de cereals. 

La regió que ara ocupa la Segarra ha estat habitada ininterrompudament des del Neolític. Abans de l'ocupació romana, la Segarra pertanyia als lacetans, una tribu íbera, i fou concretament en l'àrea que ocupa l'actual Guissona on els romans van fundar la important ciutat de Lesso cap a l'any 100 aC. Aquesta ciutat va arribar a tenir una extensió de 20.000 metres quadrats i va ser nomenada pels clàssics com Plinio el Vell i Ptolomeu. 
Durant la reconquesta, la Segarra va jugar un paper important, ja que es va convertir en la línia fronterissa, concretament a la vall del riu Sió. En aquet emplaçament, s'hi van construir nombrosos castells i torres defensives, les quals ara formen part del patrimoni històric i cultural de la comarca. 
Un moment important en la història d'aquesta comarca fou quan Felip V, després de la Guerra de la Successió, va suprimir les set universitats catalanes aleshores existents (Lleida, Barcelona. Girona, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic) per crear-ne una central a Cervera, fet que va aportar riqueses i reputació a la comarca. 

A la Segarra no t'avorriràs, ja que hi ha infinitat de coses per veure i descobrir vinculades a la seva història. Un exemple és el Parc Arqueològic de Lesso, la important ciutat romana que va ocupar al seu temps aquest territori, concretament a l'actual Guissona. Al Museu Eduard Camps de Guissona es conserven les peces del jaciment. 
La Edat Mitjana va deixar una emprempta important en aquesta regió; castells i torres defensives s'extenen al llarg del territori. Trobaràs un bon exemple d'art romànic és l'església de Sant Esteve de Pelagalls, del s. XII. També ho és el monestir de Sant Celdoni y Sant Ementer de Cellers, del s.XII, una mostra única d'estil romànic-bizantí de Catalunya. 
El poble de Sant Ramon no pot quedar-se sense una visita per veure el Santuari de Sant Ramon Nonat, del s.XIII, i el monestir barroc de Sant Ramon del Portell (s.XVII-XVIII). 

Cervera fou una capital estratègica pels monarques i el nucli cultural de Catalunya, fet que l'ha dotada amb un gran patrimoni arquitectònic i un valuós legat cultural. El nucli antic va ser emmurallat al s.XIV per Pere III el Cerimoniós i ha estat declarat Bé d'Interès Cultural.
Cervera fou conquerida pels àrabs, els quals la nomenaren Hnis Dhervera, i recuperada per Guillem de Cervera l'any 1035. Sempre va pertànyer a la Corona Catalo- Aragonesa. Durant el s.XV el municipi es convertí en un nucli de gran importància i amb el privilegi d'encunyar moneda. Més endavant, Felip V hi creà la universitat. 
Fou a Cervera, concretament al conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús, on els anys 1358 i 1359 s'hi van reunir les Corts Catalanes per acordar la creació de la Generalitat de Catalunya i l'any 1452 es firmarien els acords matrimonials dels Reis Catòlics. 
La Indústria va arribar al s.XIX, incidint sobre una població creixent i la inauguració del ferrocarril va marcar una època de propsperitat per la Cervera del s.XX.

Cervera és una visita obligada per veure tots els monuments que la defineixen i visitar el Museu Comarcal i el Museu del blat i el campesinat. Passejar pèl carrer major de la localitat et pot fer perdre en el temps a la vegada que contemples les cases senyorials de l'Edat Mitjana , l'antic Hospital de Sant Joan (s.XII) i la casa Sabater o Marqués de Capmany, on tradicionalment acabava la vila. Altres complexes importants son el Conjunt Arquitectònic de la Companyia de Jesús, la casa Joan (típic edifici senyorial de la Segarra), el convent de Sant Agustí i la casa Duran i Sanpere. Però Cervera no te l'acabes pas! La Col.legiata de Santa Maria, la Paeria (edifici d'estil barroc) i la Universitat (1717) són monuments imprescindibles en la teva escapada a Cervera.
És molt bonic fer el passeig de l'Estació, inaugurat amb l'arribada del ferrocarril a la localitat i a través del qual pots contemplar les cases burgeses i molts elements modernistes com els fanals que il.luminen el carrer o el Sindicat César Martinell. I la capella de Sant Pere Gros, un temple del s. XI de planta circular, val molt la pena atès que és l'únic testimoni d'un antic priorat benedictí. 

Un altre lloc per visitar de la comarca, que ja hem comentat anteriorment,  és el Parc Arqueològic de Lesso, l'antiga ciutat de l'any 100aC, a la regió de l'actual Guissona, i el Museu Eduard Camps de Guissona.

La comarca és coneguda com a terra de castells pel gran nombre de fortificacions que conté. Durant els segles XI-XII, arrel de la divisió natural de la Vall del riu Sió, en aquesta regió és dibuixava la frontera entre les terres catalanes cristianes i l'Al-Andalus. Més endavant, aquests castells es van convertir en cases senyorials, seus d'un feudalisme que es va mantenir fins el s.XIX.
Alguns d'aquests castells són el Castell de Concabella, que conté el centre d'interpretació, el Castell de Pallargues, utilitzat com a vivenda a l'actualitat, el Castell de Montcortés, actualment sense ús, el Castell de Florejacs, utilitzat com a vivenda privada i que forma part del conjunt emmurallat de la vila de Florejacs, el Castell de les Sitges, d'aspecte típic medieval i des d'on pots obtenir una vista panoràmica de la comarca i la Torre de Vallferosa, considerada una de les construccions defensives del s.X més interessants d'Europa.

Explica la lllegenda de la vila emmurallada de Florejacs que el nom del poble prové de la Dama de les flors, segons la qual una donzella de gran bellesa convertia aquels homes que li agradaven en flors després d'haver estat amb ells. La dama els feia olorar una flor enbruixada que els convertia en una flor que la donzella plantava al jardí del castell. El rey en assabentar-se, la va condemnar amb la mort i des d'aleshores, a vegades, es veu el fantasma de la donzella passejar pel poble amb una flor a la mà.