Cases rurals a Camprodon

Cada racó de Camprodon és idíl·lic: l'emblemàtic Pont Nou, l'església de Santa Maria de Camprodon, el nucli històric de Beget, l'antiga fàbrica de Birba y els municipis del voltant. El seu relleu abrupte derivat del pas de les glaceres i la seva posterior modificació per la petjada dels rius, fa d'aquest indret una regió fascinant a descobrir a través de totes les cases rurals que pots trobar a tota la zona de Camprodon.

Camprodon és un territori ric en història. Originàriament, la vila va néixer al Monestir de Sant Pere i al mercat concedit per Ramon Berenguer III durant el segle XII. La població va ser durant anys vila real i cap de la vegueria de Camprodon. 
Ara bé, Camprodon va ser saquejat i incendiat diverses vegades durant la seva història: l'any 1470 amb la guerra de Lluís XI de França contra Joan III, durant la guerra dels Segadors, amb l'incendi de Dagobert durant la Guerra Gran l'any 1794, durant la primera i la tercera guerra Carlina… 

L'etapa de recuperació econòmica i social va tenir lloc durant el segle XX. L'onada d'immigració d'arreu del país va fer possible un creixement considerable de la població: les principals fonts d'ingressos de la ciutadania van ser a través de la indústria i l'agricultura. 
Actualment, la població de Camprodon compte amb més de 2.435 habitants. Ara bé, part de la seva demografia ha estat marcada per ser una colònia estiuenca. La primera va estar centrada al passeig de la Font Nova. Avui en dia hi podem troba un bust del Dr. Bartalomé Robert, alcalde de Barcelona l'any 1899. Una de les múltiples cases que es va construir a la zona va ser la residència del president de l'únic govern de la República, Juan Negrín, també l'arquitecte de l'Arc de Triomf de Barcelona, Josep Vilaseca…

Edificat al segle XIII, però destruït parcialment pel terratrèmol de l'any 1428, el Pont Nou és un pont popularment anomenat “romànic” d'uns 20 metres de llarg. Ara bé, es creu que es va alçar sobre les restes d'un pont antic, ja que ha estat constantment modificat al llarg dels segles. La silueta d'aquest pont és realment l'estampa més característica de la població i ha permès, amb els altres elements, fer de Camprodon una icona del turisme del Pirineu català. 

Al nucli històric de Camprodon trobem l'església Parroquial de Santa Maria. Documentada des del segle XI, no va ser fins dos segles després que es va convertir en el temple principal de la població. Durant els seus anys d'història ha patit dos episodis crítics: el terratrèmol de l'any 1428, i l'incendi durant els disturbis de la guerra civil, l'any 1936. 

L'any 904 és quan es documenta que en aquest indret hi ha d'una edificació religiosa dedicada a Sant Pere. Anys més tard, el compte Guifré II de Besalú el va fundar com a monestir benedictí. D'aquesta manera, van ser els monjos i l'abat els principals impulsors del creixement demogràfic i econòmic de Camprodon.

A la mateixa localitat de Camprodon, concretament a l'avinguda Maristany, trobem la primera fàbrica de les conegudes galetes Birba. L'any 1893 la família Birba va començar a elaborar galetes, però no va ser fins uns anys més tard quan el fill, Llorenç Birba Cordomí, va aprendre l'ofici i va portar la marca a un gran renom fins al dia d'avui. Ara bé, la fàbrica actual no és la mateixa: compta amb més de 7.000 m² i es va construir l'any 2008 als afores de Camprodon. 
 

Si ets un amant de la natura, la roureda de Can Pascal és una bona opció per tu: un bosc singular. D'aquí surten diverses rutes de senderisme on trobaràs roures de fulla gran: arbres d'una gran alçària, diàmetre i longevitat -fins i tot alguns tenen més de dos-cents anys. El passeig de la Font Nova és un carrer on s'agrupen un conjunt de cases inventariades de conegudes famílies, sovint de Barcelona, que venien a estiuejar a Camprodon. 

Hi ha qui considera que Beget és un dels pobles més bonics de tota Catalunya. El que està generalment consensuat és que passejant pels carrerons del seu petit nucli no et quedes indiferent. La població de Beget destaca pel seu relleu amb una gran riquesa paisatgística i natural. El conjunt històric correspon al seu actual nucli urbà, tot i que part de la seva població actual està repartida als afores. L'any 1860 hi vivien 1.309 persones, però en l'actualitat només hi ha una vintena d'habitants, convertint-se clarament en un poblat de segones residències. 

Bé cultural d'interès nacional (BCIN) des de fa anys, l'Església de Sant Cristòfol de Beget la trobem situada a l'entrada del mateix poble. Construïda el segle XII, l'església romànica consta d'una sola nau, amb arcs torals i un absis semicircular. La porta d'accés està formada per cinc arquivoltes recolzades sobre dues columnes coronades per capitells, representant la fauna mitològica. Al costat sud, com la cirereta d'un pastís, trobem el campanar, un clar exemple de romànic llombard. 

Els aficionats de la micologia estan de sort! El Ripollès, i en concret la zona Camprodon, formen part d'una regió idònia per anar a caçar bolets: ceps, pinetells, mollerics, rossinyols, rovellons de pi negre, trompetes…

Dins de la Vall de Camprodon trobem un municipi anomenat Molló: escenari de guerres, de bruixes, de fades… Aquest és un poblet de pas des dels temps dels celtes i dels romans. Tant és així, que una de les rutes de senderisme més conegudes de la zona és “el camí de la Retirada”, el mateix camí de 14 quilòmetres que van seguir molts exiliats catalans per arribar a França.