Cases rurals Gissona

L'origen de la ciutat és molt antic, ja que s'han trobat vestigis d'antics pobladors de finals de l'edat de bronze i principis de la del ferro, al voltant de l'any 800 a.C. Al s. II a.C., s'hi constitueix la ciutat romana de Lesso, una de les més importants de la Catalunya Occidental, constituïda l'any 100 a.C., i que va tenir un desenvolupament llarg de fins a set segles fins que, es suposa, va ser conquerida pels sarraïns al s.VIII. A partir d'aquest temps hi ha un període poc documentat fins al s.XI, quan es torna a tenir constància històrica de la vila closa medieval. 

Es coneix que la reconquesta de Guissona fou molt difícil i que van caldre varis intents, des de l'any 975 fins el 1072,  per finalment guanyar el territori els cristians en mans del bisbe Ermengol d'Urgell.

El Parc Arqueològic de la Ciutat Romana de Lesso de Guissona ocupa una superfície de dues hectàries de l'extrem nord de la ciutat romana de Lesso. La visita al parc et permet descobrir una ciutat en curs d'excavació, on alguns sectors ja estan descoberts com un tram de muralla, les restes d'un barri de cases del primer moment de la ciutat, les restes d'una casa senyorial d'època alt imperial, les restes d'unes termes públiques (que van ser ampliades fins arribar a ocupar una superfície de 2000 metres quadrats) i les restes d'un celler visigot. 

És pràcticament obligat fer un recorregut pel nucli històric, amb la seva xarxa de carrers exclusivament peatonals i descobrir el Portal de l'Àngel, un dels tres portals que contenia la muralla de la vila, i el call jueu o barri de Sant Magí. Veuràs que la plaça Major és quadrada i allotja l'Església parroquial de Santa Maria, un temple neoclàssic i la més gran de la diòcesi d'Urgell. 

Un altre edifici emblemàtic és l'antic hospital, que va ser tyraslladat extramurs, prop de l'entrada principal de la vila, a les acaballes del s. XVIII. Aquest edifici va tenir diferents usos al llarg dels temps i actualment serveix d'escola de música i de biblioteca municipal. També, al Museu Municipal, hi trobareu les troballes de les excavacions del territori. 

Finalment, l'Obra de Fluvià, palau de Fluvià o Obra de Santa Llúcia és un palau goticorenaixentista que es va deixar inacabat a inicis del s.XVI i que ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Aquest palau està situat a un quilòmetre de Guissona, vora la carretera que condueix a Massoteres, a l'antic terme del poble de Fluvià. Aquesta construcció la va emprendre el bisbe Pere de Cardona com a residència palau pels bisbes en substitució de l'antic castell. Tot i que l'obra va avançar ràpidament, es va veure interrompuda quan el bisbe Cardona es traslladà a Tarragona com a nou arquebisbe metropolità. El 1808 amb la Guerra del Francès, els francesos van fortificar l'edifici i destruïren part de la coberta. 

Els voltants de Guissona constitueixen una zona immillorable per on passejar-se i practicar esports a l'aire lliure. Una ruta que et proposem és la Ruta de Guissona a la Vall del Riu Llobregós. En aquesta ruta, descobriràs la preciosa vall del riu Llobregós, situada a 9 Km del nord de la població. Es tracta d'un paisatge completament diferent dels que caracteritzen la Segarra, ja que és boscós i humit. Durant el recorregut, passaràs per l'antic Molí del Cava, que conserva el salt d'aigua i per l'obaga de roures de les Torres del Riu, travessant el riu Llobregós dos cops. 

Si visites Guissona al juliol, no et perdis el Mercat Romà de Lesso, una festa que reprodueix escenes de l'època romana on podràs gaudir de lluites de gladiadors, danses, venda d'esclaus i de parades amb mercaders de l'època. 

Guissona té una indústria càrnica molt important, amb unes instal.lacions de més de cent mil metres quadrats, les quals poden visitar-se en un tren elèctric per conèixer el procés productiu que segueixen els fuets, pernils i llonganisses. 

Els amants del golf disposen, a tres quilòmetres de la població, el camp bonÀrea Golf - Pitch&Putt, situat a la localitat de Massoteres. 

I no t'oblidis de provar les morenetes, les plomes d'àngel i les tradicionals coques de recapte i de pa amb sucre. Ah! i tampoc la ratafia de Guissona, un licor elaborat amb nous tendres.