Accedeix al teu compte
La ciutat de Girona és plena de llegendes i misteris que formen part de l'imaginari col·lectiu. Les llegendes de la ciutat et permetran conèixer i descobrir Girona d'una manera diferent. Des de Naturaki et convidem a recórrer la bonica ciutat de Girona a través de les seves llegendes. Ens hi acompanyes?
El Tarlà
Comencem amb una de les llegendes més populars i conegudes de la ciutat de Girona: El Tarlà. Un ninot vestit de joglar que porta esquellerincs al barret i fa giravoltes sobre una barra que travessa el carrer. El podràs veure pels volts de Sant Jordi i durant les Festes de Primavera i el Girona Temps de Flors entre la Rambla i el carrer Argenteria. I per què, precisament, fa voltes en aquest carrer? Segons explica la llegenda, quan la pesta assolava la ciutat, hi va haver un petit brot al carrer Argenteria. Per evitar contagis i que no s'encomanés, van decidir posar en quarantena el carrer, tancant-lo a pany i forrellat amb unes tanques de canya als dos extrems. I un veí anomenat Tarlà distreia i divertia els veïns tristos i avorrits fent tombarelles. Per recordar aquest simpàtic personatge, es va construir el ninot.
La bruixa de la Catedral
Si vas a la Catedral, un dels imprescindibles si vols conèixer Girona, hi trobaràs una única gàrgola humana. Es troba enganxada a la Torre de Carlemany i té forma de dona amb la boca oberta, així que no és difícil de localitzar. Segons explica la llegenda, hi havia una dona dedicada a la bruixeria que llençava pedres a la gent que assistia a la processó de Corpus i deia pestes contra la religió. Un dia, quan estava a punt de llançar una pedra, es va convertir en pedra i la van col·locar mirant cap a terra perquè de la seva boca no en sortissin més renecs. A Girona, sobretot entre la mainada, encara se sent la maledicció que li van proferir: “Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs”.
El cul de la lleona
Un altre dels imprescindibles gironins. Segons explica la dita, si vas a Girona has de fer un petó al cul de la lleona. O més ben dit: a l'estàtua del cul de la lleona. És una manera d'expressar la voluntat de tornar a la ciutat i quedar-s'hi per sempre. I cal dir que no s'és bon gironí si no s'ha complert el ritual. És poc higiènic? Potser. Però mira que fàcil és aconseguir la ciutadania gironina! Des de la pandèmia, per raons d'higiene i seguretat, es van retirar les escales que permetien enfilar-se fins al cul de la lleona així que actualment us haureu de conformar amb una foto.
El cap que es mossega la llengua
Just a l'entrada del Saló de Plens de l'Ajuntament de Girona, hi trobaràs una porta dovellada de punt rodó amb l'escut de Girona i, al bell mig, una escultura que representa un cap que es mossega la llengua amb unes dents prominents i del qual en surt un arbre. Segons la llegenda, aquest grotesc conjunt està relacionat amb el coneixement i la saviesa. I alhora simbolitza el fet que els regidors no poden explicar res del que passa dins del Saló de Plens.
La Cocollona
La llegenda de la cocollona és una història recent i apòcrifa, creada per Emili Massana. Però ja forma part de l'imaginari col·lectiu gironí i és, probablement, el personatge preferit dels més petits, un híbrid entre cocodril i papallona. Segons la llegenda, al barri del Mercadal, prop del riu Onyar, hi havia un convent de monges poc devotes i, entre elles, una novícia que era exemple de santedat i pulcritud cristiana. Per no sentir els retrets de la noia, les altres monges la van tancar en una cel·la al soterrani del convent. Van passar els anys i, per culpa de la foscor i la humitat, li van començar a sortir escames a la pell i es va transformar en una mena de cocodril. Però gràcies a la seva santedat, també li van sortir unes precioses ales de papallona a l'esquena. I es va transformar en la Cocollona.
Sant Narcís i les mosques
Les mosques, aquests insectes que ens empipen fins a l'avorriment, s'han acabat convertint en l'animal més emblemàtic de Girona. El culpable? Sant Narcís, el patró de la ciutat i de la seva festa major: les Fires de Sant Narcís. Hi ha hagut múltiples versions d'aquesta llegenda i, de fet, amb cada setge i cada amenaça a la ciutat, hem sentit a parlar de plagues de mosques com a salvadores de la ciutat. Segons les cròniques medievals, l'any 1285, Girona estava envoltada per les tropes del rei de França, Felip l'Ardit, i els francesos van decidir utilitzar l'església de Sant Feliu, on hi havia el sepulcre de Sant Narcís, com a caserna. Del cos del bisbe, en van sortir unes mosques gegants que van provocar una gran mortaldat entre les tropes franceses i els seus cavalls. La llegenda, però, va calar tant en l'imaginari col·lectiu gironí que, segles més tard, va tornar a sorgir. De fet, es diu que l'any 1653, durant la Guerra dels Segadors, els gironins van col·locar el sepulcre de Sant Narcís, que era la seva millor arma, sobre la muralla de la ciutat i en va sortir una plaga mortífera que va acabar amb els invasors.
En Banyeta
Si us hi fixeu bé, just a la cantonada entre la plaça del Vi i el carrer Ciutadans, hi trobareu un petit cap de dimoni. És en Banyeta. La llegenda explica que, quan a la plaça del Vi s'hi celebrava un mercat, un vell usurer s'aprofitava molt dels gironins i, dia rere dia, s'anava enriquint cada cop més. Fins que de sobte, per càstig diví, va aparèixer convertit en pedra i enganxat a la paret. Una altra versió de la llegenda afegeix que, d'aquesta manera, en Banyeta es va convertir en el vigilant que vetlla que tots gironins paguin els seus impostos municipals.
Si encara no coneixes Girona, et recomanem dedicar almenys un dia a visitar la ciutat de Girona per poder gaudir del barri vell i tota la seva història, fer un passeig per la Devesa, visitar algun dels seus museus i gaudir de la seva gastronomia local.