Cases rurals Torrebesses

Es desconeix el nom que rebría l'assentament durant l'ocupació àrab, però el nom actual és un compost dels mots torres i beces, que significa torres bessones o torres iguals. Aquest nom correspon a una masia, situada a l'Alt Penedès, propietat del Monestir de Sant Cugat als s.XI-XII, prop de la qual hi havia dues torres. D'aquesta casa vingueren les famílies que es van ocupar de repoblar el territori, deprés de la reconquesta, el qual el van nomenar amb el nom del lloc d'on provenien.

Després del repoblament del municipi en la reconquesta, Ramon de Cervera va concedir el territori a la Cartoixa d'Escaladei, a qui va pertànyer, amb algunes interferències, fins el 1835. Fou la Cartoixa l'encarregada de reformar i mantenir el conjunt històric i afavorir una època de prosperitat al municipi. 

Durant la Guerra Civil Espanyola, el castell es va habilitar com a hospital pels italians i de fet, al seu cementiri, hi ha enterrats 260 soldats.

Torrebesses és un dels pobles amb més encant del Segrià, tot i que comparteix característiques paisagístiques, climatològiques i arquitectòniques amb la comarca de Les Garrigues. El seu patrimoni és enorme i deleitarà al visitant a cada pas del recorregut per la seva història.

A dalt del poble, hi ha el Castell Palau, una construcció àrab, de la taifa de Lleida, amb funcions de vigilància i de protecció als camperols, que conreaven les terres, dels atacs dels cristians. Actualment, és una propietat privada i funciona com un allotjament turístic. Els seus usos anteriors han estat molt variats; ha estat llogat a diverses persones i ha servit com escola i com a hospital durant la Guerra Civil. Part dels seus murs revelen un origen anterior a l'ocupació sarraïna, a la vegada que molts elements de la construcció són romànics i gòtics i la façana , de 1730, és d'un barroc tardà. La façana nord del castell té una amplada de 15 metres amb dues portes d'entrada: una anterior, que és l'antiga porta de la fortificació àrab i una moderna, que s'utilitza avui dia per entrar a l'edifici. Aquesta façana fou volada amb explosius com a càstig durant la Guerra dels Segadors o la de Successió. A la segona planta, hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans. 

A les afores del poble trobaràs l'Ermita de Sant Roc, de l'any 1768, al costat de la qual hi ha la font a la que se l'atribueixen miracles.

L'Església antiga de Sant Salvador està ubicada al nucli antic i és un temple romànic de transició al gòtic. Al seu interior, es pot apreciar un retaule gòtic del s.XIV, fet en pedra i amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista. 

Torrebesses té una altra església, es tracta de l'Església Nova, la qual es va començar a construir a partir de l'any 1869 amb les aportacions de tots els veïns quan el poble va manifestar la necessitat d'una església més gran per l'augment de la població. El que prometia ser un projecte innovador va quedar súbitament aturat per la crisi econòmica que va afectar a la població arrel dels intensos freds i glaçades que malmeteren la producció agrícola entre els anys 1869-1870. En conseqüència a aquests fets, l'alcalde va haver de vendre les. seves terres per fer front a la despesa acumulada de la construcció de l'església nova i va quedar arruïnat. Actualment, l'interior de l'església és una plaça del poble destinada a esdeveniments públics i rep el nom de l'alcalde que es va arruïnar, Tomàs Ballesté o Església Nova.

Els carrers del nucli antic conté cases senyorials que recorden la riquesa del poble al llarg de la història, de les quals destaquen Cal Gort (s.XIV) i La Casa Oró (1628), construïda al lloc per on passava la muralla. 

Altres alternatives són visitar el Museu Etnològic Local de Torrebesses, on podràs observar col.leccions d'utensilis del món rural, i el Centre d'Interpretacióde la Pedra Seca, un lloc per aprendre sobre aquesta tècnica tan característica de Catalunya i declarada Patrimoni Cultural per la UNESCO. 

El Molí del Bep de Canut és un trull del s.XIX, que s'havia dedicat a la premsa d'olives per elaborar oli a la manera tradicional. A l'interior, hi ha dues sales: una, al vessant nord, per premsar les olives mitjançant la tracció animal com a motor, i el del vessant Sud, dedicat a l'extracció d'oli, mitjançant dues premses de lliura o premsa de seixatè. A l'exterior, hi ha una bassa que segurament s'utilitzava per l'acumulació d'aigua de pluja per a, després, utilitzar-la e el procés de producció de l'oli. Al soterrani, hi ha un segon depòsit que recollia l'aigua de les dues rieres de la població, les quals conflueixen en aquest punt. L'any 2013, l'Ajuntament de Torrebesses va arribar a un acord amb la família propietarària per rehabilitar el molí i convertir-lo en un espai museístic.

Es sap que a Torrbesses hi havia 5 molins, essent un d'ells el del Bep de Canut. Es dedueix, per tant, que l'activitat de la premsa era molt important pel poble, especialment si es té en compte que els altres molins no treballaven només l'oli , sinó que també premsaven el gra. 

Per explicar el fet històric de l'any 1870 que van deixar l'Església Nova inacabada, corre pel poble la llegenda sobre una filla de Cal Gort de Torrebesses que s'havia de casar amb el fill d'un poble veí. Per quedar bé amb la nova família, es va fer construir una església nova que fos més gran que la que hi havia. La filla, per convèncer al seu pare, va pactar amb la resta del poble que tots col.laborarien amb les despeses de manera proporcional al nombre d'oliveres plantades. Les bruixes de Torrebesses no estaven convidades al casament i una d'elles va ser expulsada del poble. Fou aquesta bruixa la que va maleir el poble amb un any de gelor, que va glaçar les oliveres del poble i per tant, amb la possibilitat d'acabar de construir l'església. 

El municipi compta amb varis jaciments arqueològics com el de Cantaovelles o el del Vall de l'oliver, en els quals s'han trobat restes del Neolític i l'Edat de Bronze, o els de la Cova Fumada i el Tossal de la Mora, que pertanyen al període de l'Edat de Bronze a la del Ferro.

Des de Torrebesses, és pot gaudir de precioses rutes paisagístiques i culturals que no et deixaran indiferent. Una d'elles és la que passa per l'Ermita de Sant Roc i que es pot fer de manera circular. La ruta és senzilla i segueix una pista de terra ampla, que travessa cabanes de pedra seca i algun quin altre camp de pistatxers.

També, et proposem informar-te sobre els Camins d'or líquid del Segrià Sec, una iniciativa que promou apropar els pobles productors de la comarca del Segrià, durant els caps de setmana de novembre i desembre, i que inclou visites a cooperatives, rutes de senderisme i altres propostes turístiques i culturals.