La ubicació privilegiada de la ciutat de Lleida ha promogut que des dels inicis de la història el territori hagi estat ocupat per diferents cicilitzacions. La tribu ibèrica dels
ilergetes va ocupar les terres de Lleida al s.VI a,C, Els cabdills ilergetes més coneguts foren
Indíbil i Mandoni, els quals van ser derrotats pels romans l'any 205 a.C.
En aquell moment, Iltrida va passar a anomenar-se Ilerda i es va convertir en una
vila fortificada amb un important pont de pedra sobre el riu Segre. Més endavant, Ilerda fou habitada pels àrabs durant quatre segles i fou conquerida per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI de
Urgell l'any 1149.
L'any 1300 Lleida viu un moment d'esplendor quan Jaume II estableix l'
Estudi General a la ciutat, l'unic centre d'ensenyament superior de la corona d'Aragó fins a finals del s.XV.
L'element patrimonial més gran i característic de Lleida és
La Seu Vella, un edifici religiós, consagrat a Santa Maria, construït sobre el turó de Lleida al s.XIII, al mateix lloc on hi havia hagut una mesquita anterior. La Seu Vella defineix el perfil de la ciutat des de la llunyania i la seva silueta és reconeguda per tots els lleidatans, com a símbol de la terra d'on provenen. Destaquen el campanar, de 60 metres d'altura (s.XIV-XV) i el claustre del s.XIV. Al costat de La Seu hi ha les restes de
la Suda, un palau fortificat elevat sobre una antiga fortalesa andalusí. Pujar al turó de la Seu és un imprescindible per aquell que vulgui gaudir de les millors vistes de la ciutat.
Baixant al nucli antic, si agafes el carrer major, descobriràs el
Palau de la Paeria (s.XIII), avui dia sede de l'ajuntament. El palau fou cedit a la ciutat pels senyors de Borges Blanques l'any 1383. Aquest palau és una obra capital del
gòtic civil català. La façana que dona al Segre és d'estil neoclàssic i fou reconstruïda al s.XIX. L'interior del palau revela diferents tresors com el
retaule gòtic del s.XV de la Verge dels Paers de Jaume Ferrer II. Per una altra banda, la
Morra és una masmorra del s.XV on eren confinats els presos sentenciats a mort i que conserva els gravats a les parets que feren els detinguts durant els segles XVI i XVII. La Paeria allotja l'
Arxiu Municipal, el qual conserva encara la Carta Pobla, de 1150, que documenta la primera constitució dels habitants de les terres de Lleida.
A la plaça de la catedral hi ha
La Seu Nova, construida entre el 1761 i 1781 amb les aportacions dels lleidatans, d'estil barroc amb tendència al classicisme academicista francès. Aquesta catedral es situa en ple eix comercial i just davant de l'antic
Hospital de Santa Maria. L'Hospital de Santa Maria és una construcció gòtica-plateresca dels s.XV-XVI. Aquesta construcció va allotjar durant molts anys un hospital i actualment és la seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Durant el s.XX es va proposar traslladar l'edifici perquè tapava la vista de la catedral nova, amb l'argument que era un edifici de poc valor artístic. Per tal d'evitar la seva demolició, es va declarar monument artistic arquitectònic i fou cedit a l'Institut d'Estudis Ilerdencs. La construcció de l'Hospital Santa Maria va aprovar-se l'any 1445 per agrupar les funcions dels set hospitals privats, que hi havia dispersos per la ciutat, amb la finalitat d'oferir millor atenció als pobres i malalts.
L'
Església de Sant Lloreç Màrtir, és la segona més important de laciutat, després de La Seu Vella, d'estil romànic del s.XII amb ampliacions de l'època gòtica. Aquesta església fou sede catedralícia en dues ocasions. Dins del temple, es conserven
quatre retaules gòtics importants: el de Sant Llorenç, Santa Úrsula, Sant Pere i Santa Llúcia.
Per una altra banda hi ha l'
Església de Sant Martí (s.XII), d'estil romànic i que ha tingut diferents funcions al llarg de tota la història: parròquia de l'Estudi General de Lleida, caserna militar durant la Guerra dels Segadors o presó municipal. Més a prop dels nostres temps, l'any 1997 es va constituïr el consorci del Museu Diocesà de Lleida i es va decidir que l'església serviria de seu provisional fins a la inauguració del nou museu l'any 2007.
Al sud-est de la ciutat, sobre el turó de Gardeny, un recinte emmurallat acull les parets del que fou el
Castell Templari de Gardeny. Se'n conserven parts de les muralles, una torre habitació amb una torre de l'homenatge i l'Església romànica de Santa Maria de Gardeny. Aquest castell fou construït durant la segona meitat del s.XII després de que l'Ordre dels Templaris ajudés en la reconquesta de Lleida, l'any 1149, i rebés el turó de Gardeny com a recompensa. Es tracta d'un dels exponents de l'arquitectura templària juntament al castell de
Miravet, Monsó, Penyíscola i
Tortosa, els quals formen part de la
rutra Domus Templi.
L'
antic Seminari de Lleida fou creat l'any 1563 com a institució educativa eclesiàstica per a la formació dels joves aspirants al sacerdoci. L'any 1978, l'edifici es va reordenar com a rectorat de la naixent Universitat de Lleida.
L'estàtua d'Indíbil i Mandoni és una obra academicista de Lleida inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Data de l'any 1946 per l'escultor barceloní Medard Santmartí. Es tracta d'un grup escultòric en bronze situat a la plaça Agelet i Garriga de Lleida, sota l'arc del Pont, l'antiga entrada a la ciutat, construïda al s.XVIII. Els guerrers, armats amb cadenes, una llança i una falcata (l'espasa característica dels íbers) representen a Indíbil i mandoni, dos cabdills ilergetes que van defensar Lleida dels atacs dels cartaginesos i dels romans, evitant que la ciutat fos arrassada.
El Pont Vell, era a l'antiguitat l'únic pont que unia Lleida amb l'altra vora del riu Segre. Es sap que el pont que hi havia fou construït l'any 46 a.C. Es coneix poc de com era el pont en aquesta època, però en temps de la reconquesta cristiana sí que trobem referències i es sap que era de pedra i tenia 6 arcades i 7 pilars. Aquest pont tenia una amplada pel trànsit de 7 metres i va durar fins l'any 1866. La riuada de 1866 es va endur una part del pont, entre altres tragèdies, i l'any 1875 es va inaugurar un nou pont que duraria fins l'any 1907, quan se l'enduria una altra riuada. L'any 1911 s'inauguraria un nou pont de 10 metres d'amplada que acabaria dinamitat 27 anys després. L'any 1939 es va construïr un pont de fusta provisional i l'any 1944, arribà la inauguració del que coneixem com a Pont Vell, dissenyat pels ingeniers Amalio Hidalgo Fernández, Jacinto Julio González i el lleidatà Victoriano Muñoz Homs. Fou construït per Marcelí
Llagostera i ha demostrat la seva resistència des d'aleshores, ja que les riuades dels anys 1966 i 1982 el van posar a prova.
L'
Estació de trens de Lleida és un edifici d'inspiració neoclàssica de l'any 1927. Aquesta estació, de dimensions monumentals i de gran interès artístic, es va construïr sobre l'antiga estació de ferrocarril de
Barcelona a Saragossa.
Si passes uns dies a Lleida, gaudeix de tots els serveis que t'ofereix una ciutat moderna. Tens auditori, teatre, biblioteca, cinema i tants altres serveis que et faran falta molts dies per acabar de descobrir-los tots.
Et recomanem passejar pels
Camps Elisis, un parc urbà de la ciutat de Lleida situat a Cappont. El parc està dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Es tracta d'una obra inclosa a l'
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i el
quiosc de música també està protegit com a
bé cultural d'interès local. Es tracta d'un parc tancat en els seus contorns, inacabat i en contínua transformació i que disposa de diferents accessos i edificis: l'escola dels Camps Elisis, el Teatre, l'Aquàrium, el Cafè-Teatre i el templet de la Música. El parc va obrir les seves portes l'any 1864 després de que l'any 1860, uns quants lleidatans decidiren fer aquest projecte a la ciutat. Al Parc dels Camps Elisis hi tenen lloc festes emblemàtiques de la ciutat com l'
Aplec del Caragol, la Fira Agrària de Sant Miquel i la Fira d'Abril, entre altres.
Tampoc et pots perdre el
Parc de la Mitjana de Lleida, una àrea natural que s'estén pels límits de la ciutat. Es tracta d'una zona humida de tipus fluvial amb una superfície aproximada de 90 ha, declarada l'any 1979 una
Àrea d'Interès Natural. Lelement protagonista del parc és l'
aigua, la qual afavoreix un microclima i una vegetació diversa. El parc és un bon indret per passejar a través de les seves passarel.les i ponts, fer esport i observar la fauna i flora d'aquesta bombolla d'aire fresc a la ciutat.
Coneixes el Teatre de l'Escorxador?, saps per què es diu així? El
Teatre Municipal de l'Escorxador és un teatre, situat al carrer Lluís Companys de Lleida, que ocupa el que fou l'antic edifici de l'escorxador de la ciutat. La construcció és destacable per la seva sorprenent arquitectura modernista-art nouveau, inusual per un antic escorxador, obra de l'arquitecte nascut a
Tarragona, Francesc de Paula Morera i Gatell. L'enderroc de la muralla de Lleida l'any 1861 va fer que es projectés la ciutat en altres espais i aixi fou com l'any 1872, l'arquitecte Agapito dissenyaria un nou escorxador, sobre els terrenys que havia ocupat un anterior del s.XVIII, aprofitant les pedres de les nuralles en la seva construcció. L'any 1912, l'arquitecte Morera i Gatell edificà al costat el conjunt arquitectònic que ha arribart als nostres dies. L'Escorxador va tancar l'any 1984, però l'Ajuntament de Lleida va endegar un projecte de restauració i remodelació, a càrrec de l'arquitecte Ezequiel Usón, que l'acabaria convertint en l'actual teatre municipal.
Accedeix al teu compte
