Accedeix al teu compte
Cada any, l'últim cap de setmana de gener, a Valls (Tarragona) celebren la Gran Festa de la Calçotada ? el major esdeveniment mundial relacionats amb els calçots – que marca l'inici de la temporada de les tradicionals calçotades arreu de Catalunya.
El calçot és una varietat de ceba tendra, poc bulbosa i més suau, que es planta i s'arrenca varies vegades mentre creix per calçar-lo i que es menja escalivat. El seu nom prové precisament d'aquí, de la manera de plantar-lo ? mig colgat a terra (la ceba ha de sentir les campanes, diuen els pagesos), perquè els brots siguin blancs i tendres. La llegenda diu que va ser descobert a finals del segle XIX, per un solitari pagès de Valls, anomenat "Xat de Benaiges", que va coure a les brases els brots tendres nascuts d'una ceba vella conreats especialment per ser cuinats. També se li atribueix el descobriment de la tradicional salsa que els acompanya, la salvitxada, tipus romesco.
Durant les primeres dècades del segle XX, la calçotada es va convertir en un àpat habitual dels dies festius per a moltes famílies. Però no va ser fins a mitjans de segle que la calçotada no va conèixer una gran expansió, quan la “Penya Artística de l'Olla” organitzava les seves cèlebres calçotades a les que convidava a personalitats del món artístic i cultural barceloní, ajudant així a l'arrelament de la tradició.
Quins són els ingredients per una bona calçotada? Primer de tot, ganes de passar-ho bé. Més que un dinar, la calçotada és l'excusa perfecte per reunir la colla, per riure, per preparar junts el foc, per discutir qui cuina la millor salsa? A nivell gastronòmic, els elements clau són els calçots i la carn ? plat segon imprescindible per a qualsevol calçotada-, tradicionalment xai i botifarra. Per postres, taronges i merengues o crema catalana, tot ben regat amb vi negre i cava.
Tot comença tallant les fulles verdes i les arrels a una mida, després els calçots ja es poden posar a les graelles, a foc viu. Quan ja estan cuits (negres de la part de fora), es guarden embolicats en paper de diari per a mantenir l'escalfor. Les brases s'aprofiten per coure la carn, la botifarra i les carxofes.
Ben calents, els calçots es porten a la taula encara embolicats i posats en una teula, on tothom ja espera amb la llesca de pa amb tomàquet i terrina de salsa ben plena. Diuen que la recepta tradicional de la salvitxada porta 100 grams d'ametlles torrades, 30 grams d'avellanes torrades, 4 o 5 tomàquets vermells escalivats, 1 cabeça d'alls escalivats, 80 cl d'oli d'oliva de Valls, 1/2 gotet de vinagre, 1 pebrot sec o pebre vermell dolç, julivert i sal, i tot això ben picat al morter o amb la batedora.
Només ens queda dir-vos que a qualsevol de les cases Naturaki que tingui barbacoa podeu organitzar una calçotada i gaudir d'un dia fantàstic, en entorns plens d'encant, amb amics i bon menjar!