Accedeix al teu compte
Com a dona, com a treballadora, com a empresària i persona que té un equip de treballadores i treballadors a l'empresa que vaig fundar em veig en la necessitat moral d'escriure aquest post.
Ara que ja han passat uns mesos l'escric des de la calma i no de la impotència, estrès i incredulitat amb el que vaig viure la situació en el seu moment.
La nostra és una empresa petita i jove, amb una mitjana d'edat d'uns 38 anys, amb 13 persones, 11 dones i 2 homes. Pel tipus de feina, horari i sector en què ens movem, cada cop que hem buscat una persona nova i hem fet entrevistes de feina, se'ns han presentat molts més currículums de dones que d'homes. Ara bé, en la selecció final sempre ens han quedat un parell de dones i un home. Tot i això, som 11 dones.
Quan vam agafar la Jenny tenia un fill de 2 anys. En la selecció teníem 3 persones finalistes i una de les preguntes que ens vam fer és, i si vol tornar a ser mare? Era la primera persona que agafàvem a l'oficina i no ens podíem permetre'ns una baixa de maternitat durant el següent mig any. Ens encantava el seu perfil i vam voler ser el màxim de transparents, ens vam resistir a descartar-la per aquest fet i li vam preguntar si volia ser mare. Ens va dir que sí i li vam demanar que esperés mig any a quedar-s'hi, vam confiar-hi. Així va ser, fins al cap d'un any i mig (Abril d'aquest any) no va néixer el segon fill de la Jenny, l'Uriel.
La Jenny es trobava malament a mitjans de gener -el gener i febrer a Naturaki tenim més de 100 emails i 50 trucades el dia -, segurament tenia estrès, juntament amb motius personals, li provocaven contraccions. Va aguantar un mes més, les contraccions anaven a més i a mitjans de febrer el metge li va dir que s'agafés la baixa, mentre que nosaltres tot just estàvem començant el procés de selecció de la persona que la substituiria, ja que en principi ella havia de treballar fins a l'abril. De seguida vam trobar l'Alba – 30 anys, amb parella i en edat de tenir fills, ens vam tornar a preguntar si tindria fills, però aquest cop ja ens importava ben poc! Teníem clar que no deixaríem perdre'ns una persona com ella per això – però havia de donar 15 dies a la seva actual l'empresa. Recordo aquests 15 dies com un caos, havíem de fer totes les tasques de la Jenny entre l'Anna i jo, a més de les nostres.
Entremig de tot això ens diuen que la baixa de la Jenny no es considera baixa per risc d'embaràs! És una baixa per malaltia comú, com si estigués malalta, per tant cobrarà un 60% del 4rt al 20è dia i a partir del dia 21, el 75% de la base de cotització del mes anterior a la baixa fins que neixi l'Uriel. Nosaltres com a empresa, seguirem pagant la seva seguretat social i per tant no tindrem cap bonificació de seguretat social per a contractar l'Alba, ja que no estarà cobrint una baixa de maternitat. A més a més, com que la contractaríem abans que donés a llum, no tindríem cap bonificació fins que la Jenny estigués de baixa per maternitat! És a dir que hauríem de pagar la SS de la Jenny i de l'Alba durant tots els mesos de la baixa!
Considero surrealista i prehistòric la penalització per a la dona embarassada i per a l'empresari/a, pel fet que s'agafi la baixa per tenir contraccions.
Em sembla patètic que depengui de la categoria professional que té una dona per a considerar-ho baixa per risc d'embaràs o baixa per malaltia comú, la baixa per un motiu o per un altre és per embaràs, no?! És evident que hi ha professions que requereixen una baixa més avançada (infermeres, treballar amb productes químics, gent que ha d'aguantar pes?) però em sembla molt injust que no s'incloguin professions que poden tenir alts nivells d'estrés (i més avui en dia, quan està científicament demostrat el perjudicial per la salut que aquest pot arribar a ser). Entenc que una persona que contesta 100 emails i 50 trucades al dia pot patir estrès o simplement es pot trobar malament i per això hauria de considerar-se baixa per risc d'embaràs.
Fa menys d'1 any vam agafar l'Anna, també en edat de tenir fills, sabent que en vol . Li vam preguntar directament a l'entrevista, li vam demanar el mateix que a la Jenny: ?només et demanem mig any, et necessitem aquest mig any?.Per altra banda, tot el nostre equip de neteja són mares.Ara totes ja fa temps que estan amb nosaltres i com a dona en edat de tenir fills, em sento orgullosa que a la nostra empresa puguem parlar obertament del fet de voler ser mares, sense que sigui tema tabú i que cap d'elles hagi de patir per si la farem fora o no, mai ens ha passat pel cap. Hagués estat un error no contractar a qualsevol d'elles.
M'encantaria que totes les dones que tinc al meu voltant els passés el mateix i que treballessin en llocs on puguin parlar obertament del fet de ser mares.Crec que el fet que una dona sigui mare s'hauria de destacar al currículum, hauria de ser un mèrit més, no quelcom que s'oculti o es penalitzi. Una mare és una persona que té un màster en molts àmbits, se sap organitzar, sap prendre decisions, sap què és el sacrifici i la lleialtat…
A l'administració/Estat els diria que una de les tasques que s'espera d'ells és la de vetllar pel benestar social, i crec que s'hauria de procurar per a les dones de qualsevol grup professional en qualsevol etapa de l'embaràs. Està molt bé emplenar-se la boca de que ha d'augmentar la natalitat del país però on estan les facilitats per què com a dona sentis que tot t'hi ajuda i com a empresàri/a no t'estiguin afegint un sobre cost per el fet que un/a treballador/a s'agafi la baixa? Als empresaris/es que segueixen preferint homes a dones per les ?càrregues familiars? que les dones tenim, els diria que deixar-se perdre un currículum pel fet que una dona sigui mare és patètic, tristament la baixa per maternitat són 4 mesos en aquest país. La reflexió que em faig a nivell personal seria, qui els va portar al món a ells? És més, segur que molts/es d'aquests/es tenen filles. Si això ho està llegint algun/a d'aquests/es empresaris/es, els diria que si tenen una filla, un dia un/a empresari/a com ells, descartarà el currículum de la seva filla i la deixarà perdre pel simple fet de ser mare o potser, en un futur, voler ser-ho.
D'altra banda com a empresària, també sóc conscient que els números han de sortir i que empreses amb una certa mida, amb molts currículums i diferents problemàtiques no es vulguin o no puguin permetre's el luxe de tenir en compte aquest vessant més humà.
És cert que l'objectiu de qualsevol empresa és guanyar diners, però confio que no té per què ser l'únic. A Naturaki, el nostre objectiu és portar una òptima gestió de cases amb encant a la província de Girona i que els clients que les gaudeixen i els propietaris estiguin contents, això ho aconseguim amb el que per a nosaltres és el millor equip de persones i això fa que al final de l'any guanyem diners.