Fer cagar el Tió de Nadal o Cagatió és una de les tradicions més arrelades al Nadal català. Juntament amb la figura del Caganer del pessebre presideix nombroses llars quan arriba aquesta època de l’any. Però, no us heu preguntat mai perquè tenim tradicions tan escatològiques a les nostres terres? No ens estranya gens que molta gent que ve de fora es quedi amb la boca oberta veient-nos colpejar el Tió a cops de pal per tal que cagui regals o que no entengui què hi fan tantes figuretes amb el cul a l’aire defecant a les parades dels mercats de Nadal.

Avui us expliquem el perquè d’aquestes tradicions!

El cagatió de Nadal

Fer cagar el Tió de Nadal és una tradició que deixa bocabadades a moltes persones que són de fora de Catalunya o Aragó, i és que quan veuen a tots els membres de la família donant cops de bastó a un tronc amb barretina, prèviament alimentat, al ritme d’una cançó que l’anima a cagar regals, ens sembla bastant normal que es sorprenguin! La tradició consisteix a fer aparèixer a casa un tros de soca o branca gruixuda uns dies abans del dia de Nadal, col·locar-lo en algun racó abrigat amb una manta perquè no tingui fred i alimentar-lo diàriament amb restes de menjar fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el Tió és simplement una peça de fusta, un tros de suro, o una caixa de mides diferents segons convingui per l’espai i mides dels regals que haurà de cagar; en canvi, a d’altres, és una autèntica filigrana de tronc amb ulls, barretina, cames, boca i nas.

Foto: barcelonacentury.com

Caga regals que han variat molt al llarg del temps. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos -aquests ja els portaven els Reis- sinó llaminadures, figuretes de pessebre, mitjons, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, etc. Actualment, però, el Tió esdevé, juntament amb els Reis Mags d’Orient, el gran proveïdor de regals de Nadal de moltes llars.

Però d’on ve aquesta tradició tan estranya? El Tió de Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar durant el període hivernal. Antigament, aquest tros de soca robusta (el Tió) es cremava a la llar de foc una vegada havia cagat tots els regals. Aquest foc hivernal simbolitzava, en forma de ritual, la comunitat i la continuïtat de la família: feia claror i allunyava els elements estranys —reals o imaginaris— de la casa. Originalment, el tronc cremava de Nadal a Reis, i després es guardava en un lloc discret simbolitzant un amulet protector de la casa, del bestiar i dels camps. També era costum escampar-ne les cendres pels conreus i als estables, i fins i tot damunt dels llits, com un ritual per propiciar la fertilitat.

El Caganer del Pessebre

Foto: theculturetrip.com

El caganer es tracta d’una figura típica del Nadal català que es caracteritza per aparèixer al pessebre de moltes llars amb els pantalons baixats, ensenyant el cul i defecant a l’aire lliure! Des de la seva aparició, es representa el caganer com un típic pagès català, vestit amb faixa i barretina i lluint una pipa als llavis, però amb el pas dels anys ha anat evolucionant i actualment es creen models de personatges cèlebres com polítics, actors, músics o futbolistes, així com caganers dedicats a poblacions concretes, tradicions llunyanes, oficis o animals. El pagès, però, no ha deixat de ser la forma més popular.

La tradició explica que posar-lo al pessebre porta ventura a la llar perquè la femta fertilitza la terra i porta sort i alegria per l’any vinent. Si no es col·loca, s’espera a la llar un any de desventures. També es diu que amb el caganer hi ha la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal a la llar.

I vosaltres, coneixíeu aquestes tradicions? Nosaltres, per si les mosques, ja tenim el Tió de Nadal i el Caganer del Pessebre ben preparats per fer lluir aquestes festes i per no fer morir la tradició!