Les plantes aromàtiques formen part de la cultura popular arreu de la conca del Mediterrani. Avui us hem volgut recordar que moltes d’elles les tenim a un pas i gaudeixen d’un gran potencial a la cuina. Si voleu dotar les vostres receptes d’un toc únic i especial i realçar al gust de cada aliment de manera natural, llegiu, imagineu, innoveu i llepeu-vos els dits!

1. El romaní

Foto: catalunyaplants.com

El podem trobar indistintament al llarg de la costa Mediterrània i fins a 1500 m sobre el nivell del mar. El romaní és una planta molt útil i insubstituïble a la cuina per la seva excel·lent fragància, sobretot en la cuina mediterrània, on s’utilitza majoritàriament per a carns, peix i salses. Voleu un truc? Afegiu-ne una branca al vostre còctel i a les vostres melmelades. Li donarà un toc exquisit! També donarà un aroma molt especial a les patates al forn si n’hi afegiu una branca al costat o bé si el talleu a trossos petis i el poseu per sobre.

2. L’orenga

Viu en llocs secs i pedregosos, generalment a prop del bosc. Combina especialment bé amb la tomata, fet que el converteix en un gran i encertat additiu per a les amanides. També és un company inseparable dels estofats, les salses per a pasta, les pizzes i, fins i tot, als bistecs a la planxa fregats amb l’herba abans de coure’ls. L’oli d’aquesta herba aromàtica també es fa servir com antioxidant per donar protecció en l’elaboració d’embotits i altres derivats de la carn.

3. El llorer

Foto: cocinista.es

El llorer és una planta molt estesa, sobretot als països de clima temperat com els Mediterranis. Cultivada des de temps remots de l’antiga Roma, es troba a boscos i és molt benvolgut per la seva fragància aromàtica i per la particularitat de les seves fulles, i és que no perden l’aroma després de la cocció. Avui el llorer és usat normalment en la cuina de tot el món per tal d’aromatitzar guisats de llegums, peixos i mariscs. Això sí, s’ha d’utilitzar amb moderació perquè unifica els sabors cobrint el gust propi dels aliments.

4. El fonoll

El fonoll és una planta silvestre originària de la conca del Mediterrani. És una hortalissa de la qual s’utilitza tot pels seus principis actius: el bulb com a hortalissa, les llavors com a espècie remeiera i les tiges i les fulles com a herba aromàtica. El fonoll és molt útil per afavorir la digestió: les llavors les podem utilitzar com a espècie per acompanyar plats flatulents per evitar-ne els gasos o bé com a infusió. El bulb el podem cuinar com qualsevol altra verdura i ens aportarà molts beneficis per la salut i un gust anisat molt especial que combina molt bé dins d’un bon caldo de verdures per exemple. Una planta per no desaprofitar-ne res!

5. La farigola

Foto: tutallernatural.com

Es troba, majoritàriament, en vessants seques exposades al sol, en terres argiloses i terrenys pedregosos. La farigola és una planta aromàtica medicinal. Antigament els romans la utilitzaven a la cuina per perfumar vins i formatges, actualment se li coneixen una gran quantitat de propietats extraordinàries tant per a la salut com la bellesa. Com a condiment gastronòmic, combina a la perfecció picada i empolvorada amb el peix i les verdures, així com amb el xai o el pollastre. Un dels usos més comuns és dins la sopa de farigola, feta tradicionalment a base de pa, branques de farigola, all, sal, pebre i oli d’oliva.

6. El julivert

El julivert el podem trobar al llarg de les regions fresques i humides i també a les costes rocoses del Mediterrani (d’on n’és originari).
Normalment s’utilitza fresc i trinxat o bé dins d’un «bouquet garni» (ramell de diferents herbes lligades) afegit a les sopes i guisats de carn o peix. Un altre ús comú és barrejat amb pa ratllat per arrebossar, però potser on guanya més protagonisme és a la famosa salsa verda, que té aquest color i nom per l’ús d’aquesta aromàtica i és molt utilitzada per acompanyar el lluç. Des de sempre, el julivert no s’acostuma a vendre, sinó que s’obsequia als clients. Una curiositat: per treure’s el gust d’all de la boca va bé mastegar julivert!

7. L’alfàbrega

Foto: huertocity.com

L’alfàbrega, autòctona del Mediterrani, és sovint utilitzada a la nostra cuina en amanides, sopes de verdures, salses i també en guisats de qualsevol mena de carn. Les fulles picades serveixen per condimentar amanides, arrossos, pastes, sopes, bolets, ous, carns i per elaborar la famosa salsa italiana de pesto. És una herba molt perfumada i fresca que aportarà un ‘plus’ interessant als vostres plats pel que fa al gust i les aromes.

8. La menta

Foto: hablemosdealimentos.com

Una de les herbes més clàssiques que trobem sobretot a les zones més humides. És l’essència dels famosos mojitos i del te amb menta que ens refresca a l’estiu i ens escalfa a l’hivern. El seu sabor refrescant fa que combini molt bé amb fruites, sopes fredes (a nosaltres ens agrada molt amb la sopa de meló) i sucs. Un truc: si el te de menta el prepareu juntament amb uns quants festucs pelats i una punta de mel queda deliciós! Una herba que aporta sempre un punt refrescant a la taula, a més a més és antioxidant i facilita la digestió.

9. L’espígol

L’espígol és una planta de petites flors color lila provinent del Mediterrani i que ha estat majoritàriament emprada en cosmètica i perfumeria, aprofitant les qualitats dels seus olis essencials que proporcionen a aquests productes una olor molt agradable. Però també té altres usos, i en els darrers anys n’ha proliferat el culinari, sobretot en la rebosteria. Per exemple, una idea és afegir alguna de les seves flors al pot del sucre o la farina, fet que els hi donarà un aroma especial per tal de preparar uns postres exquisits.

10. L’anet

Foto: unisima.com

L’anet, tot i que també en podem trobar a les muntanyes del Mediterrani, és un dels condiments més utilitzats a la cuina escandinava i nòrdica. La seva aroma anisada i lleugerament amarga combina perfectament amb peixos greixosos, com el salmó, la tonyina i, fins i tot, la truita de riu, fet que la converteix en l’herba aromàtica per excel·lència dels peixos. També combina molt bé amb iogurt, cremes àcides i ous. A Naturaki improvisem una salsa per dinar els estius a base de iogurt, oli, sal, vinagre, mel, i un toc d’anet. Tot ben barrejat combina de meravella amb una amanida de cogombre ben refrescant o bé amb un salmó al forn. Una recepta ràpida i deliciosa!

Ja us saliva la boca? A nosaltres sí! Estem ben preparats per calçar-nos les xiruques i anar a la recerca d’aquestes herbes aromàtiques del mediterrani per tal de donar una pinzellada d’aroma i sabor als nostres plats.

 

Foto portada: sportlife.es